De Keflavik a Akureyri

ruta_islandia-3

24 de juliol de 2014

Vam aterrar a l’aeroport de Keflavik passada l’una de la matinada. Després de gairebé quatre hores de vol (l’avió de la companyia low cost islandesa WOW Air surt de Barcelona a les 23:00 hores, però s’ha de tenir en compte que el canvi horari són dues hores menys), Islàndia ens rebia a 11 graus i amb un aiguat terrible.

Encara que sigui mitja matinada durant els mesos d’estiu hi ha autobusos les 24 hores del dia que connecten l’aeroport amb el centre de Reykjavik (més informació aquí), a uns 40 minuts, però enlloc d’anar cap a la capital nosaltres vam decidir quedar-nos a dormir a prop de l’aeroport i emprendre la ruta a primera hora del matí ja que Reykjavik era l’última parada del nostre viatge.

Hi ha algunes guesthouse que t’ofereixen servei de recollida a l’aeroport, però no era el cas de la nostra, així que tot just arribar a l’aeroport vam recollir el cotxe que havíem llogat amb Sixt (les seus de les companyies de lloguer de cotxe que hi ha a l’aeroport també funcionen les 24 hores del dia) i ens vam dirigir al B&B Home Guesthose (Thórsvellir, 2. Reykjanesbær), ubicat a cinc minuts de l’aeroport. L’havíem reservat prèviament a través de Booking per 85€ amb bany compartit i esmorzar inclòs i la mateixa propietària es va posar en contacte amb nosaltres uns dies abans per dir-nos que quan arribéssim ens trobaríem un telèfon a la porta per avisar-la i d’aquesta manera no despertar a la resta d’hostes. I, efectivament, penjat a la porta, dins d’una bossa de plàstic per evitar que es mullés, hi havia un telèfon mòbil esperant-nos (un d’aquells de l’any de la picor però que encara funcionava). La relació qualitat-preu d’aquesta guesthouse va ser la millor de tot el viatge perquè a mesura que t’apropes a zones més turístiques la qualitat va baixant i el preu va pujant…

ruta_islandia-1ruta_islandia-11Així doncs, després d’haver passat la nostra primera nit a Islàndia i d’haver-nos despertat a les sis del matí pensant-nos que eren les deu (és increïble com es fa de dia a les tres de la matinada…), vam començar a fer quilòmetres. Nosaltres vam optar per anar primer al nord i després cap al sud, tot i que hi ha molta gent que ho fa a l’inrevés. El resultat final és el mateix, però us recomano que si voleu fer tot el tomb a l’illa seguiu la ruta que vam fer nosaltres. El sud té alguns indrets màgics i és millor deixar-los pel final perquè les grans impressions del viatge sempre vagin en augment.

La segona nit la passàvem molt a prop d’Akureyri, la capital del nord de l’illa, així que teníem per endavant més de 400 quilòmetres. Ens havien dit que aquest recorregut era un dels menys espectaculars, però com que encara no has vist res del que t’espera, tot el que veus al teu davant et sembla únic i increïble. Fins i tot, passes per un túnel de 6 quilòmetres que està construït sota un fiord (és l’únic moment en què cal pagar per circular, ja que travessar el túnel són 1000 isk, poc més de 6 euros).

Per tal de no fer tota la tirada seguida, a mig camí vam decidir desviar-nos per la carretera 50 cap a Reykholt, on hi ha la regió termal de Deildartunguhver. Aquí és on veus per primera vegada com surt aigua bullint de la terra i on descobreixes com és la pudor de sofre que t’acompanyarà en molts punts del viatge. Des de la carretera es veu perfectament el núvol de vapor que generen els 180 litres d’aigua bullint que surten de la terra cada segon.

ruta_islandia-4 ruta_islandia-5

Llavors vam seguir un tram per la carretera 518 per arribar fins a les cascades Hraunfossar. El nom Hraun prové de la paraula islandesa “lava”, i és que aquesta sèrie de cascades cauen al riu Hvítá a través d’un camp de lava que va fluir de l’erupció d’un dels volcans que hi ha sota la glacera Langjökull. Caminant uns 15 minuts, seguint la senyalització que hi ha a la zona, s’arriba a la cascada Barnafoss, una opció que nosaltres vam declinar perquè ens va començar a ploure.

ruta_islandia-6 ruta_islandia-7 ruta_islandia-8

Després de menjar-nos per 20 euros un parell d’hamburgueses en una gasolinera que hi havia retornant a la carretera principal, vam continuar el camí cap al nord, mentre seguíem descobrint paisatges que ens deixaven sense paraules. Com que el recorregut es fa llarg (la Ring Road, que és la carretera principal, únicament té dos carrils, un d’anada i un de tornada, i en alguns trams no està ni asfaltada, així que ningú es pensi que fer 100 km a Islàndia és el mateix que fer-los per una autopista catalana), vam decidir tornar a desviar-nos una mica del camí i seguir la carretera 75 fins a Glaumbaer on hi ha el museu de l’explotació de la turba, un material orgànic que es fa servir per obtenir combustible o abono. Són poc més que quatre casetes restaurades que daten del segle XVIII i XIX i que et permeten veure en quines condicions vivien els islandesos anys enrere, però és un entorn molt bonic per estirar les cames. Això sí, si hi esteu molt interessats un dels edificis és un museu al que es pot accedir per 1.500 isk, uns 10 euros.

ruta_islandia-9 ruta_islandia-10

Just al costat de la Ring Road, a uns 30 quilòmetres abans d’arribar a Akureyri, hi teníem l’allotjament de la nit, Engimyri Guesthouse. Una habitació amb bany compartit i esmorzar inclòs ens va costar 105 euros reservada a través de Booking. La casa no era res de l’altre món, però l’entorn, està envoltada de muntanyes, cascades i rierols, era una passada.

En aquesta casa ens oferien l’oportunitat de sopar-hi, però vam decidir arribar-nos fins a Akureyri per descobrir com és la capital del nord de l’illa (tot i ser la segona ciutat d’Islàndia té només 17.000 habitants…). Akureyri està situada al final del fiord Eyjafjördur i viu, principalment, de la pesca, dels estibadors i del moviment universitari. El centre està al voltant del carrer comercial Hafnarstraeti i de la petita plaça Radhústorg, mentre que a dalt d’un turó, visible des de tots els punts de la ciutat hi ha l’església, Akureyarkirkja, construïda el 1940. Possiblement és un dels nuclis amb més encant dels que vam visitar. Per aparcar al centre cal disposar d’un disc en forma de rellotge, que es pot aconseguir en qualsevol gasolinera, i marcar l’hora en què s’ha estacionat. Les zones estan marcades en funció de l’estona que es s’hi pot deixar el cotxe, tot i que al centre només cal senyalitzar quanta estona hi estaràs entre les deu del matí i les quatre de la tarda. No cal pagar, però és important no passar-se de l’hora perquè el preu de les multes és considerable.

ruta_islandia-16 ruta_islandia-19

A l’hora de sopar vam acabar al restaurant Bautinn, on t’ofereixen menjar tradicional islandès a preus força raonables. Hi ha alguns plats que inclouen la possibilitat de gaudir del bufet lliure de sopes i amanides, així que per poc més de 9.000 isk, uns 60 euros, vam tastar, cervesa artesanal, salmó, balena (estava boníssima, tot i que l’endemà ens van fer sentir malament perquè ens van dir que els islandesos no n’acostumen a menjar i que només les maten pels turistes…) i ens vam atipar d’amanida i sopa. Relació qualitat-preu 100% recomanable.

ruta_islandia-15 ruta_islandia-12

ruta_islandia-13

Tancàvem així un dia molt llarg i ens n’anàvem a dormir amb la incògnita de si l’endemà aconseguiríem o no veure balenes!

Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Pin on Pinterest3Share on Tumblr0

Nascuda a Tarragona, sóc periodista per vocació. M’agraden els castells i les cireres i m’apassionen els viatges i la fotografia. En una altra vida vull ser viatgera a temps complet // Nacida en Tarragona, soy periodista por vocación. Me gustan los castells y las cerezas y me apasionan los viajes y la fotografía. En otra vida quiero ser viajera a tiempo completo.

4 thoughts on “De Keflavik a Akureyri

  1. joan

    M,agraden les teves fotus xiqueta! Bons viatjets us pegueu…. Anire seguint aquest… Vull mes!

    1. ladykirschen

      Ho diu el que no es mou mai de casa… Moltes gràcies Joan! Celebro que t’agradin! No pateixis que hi ha uns quants articles previstos sobre Islàndia… 😉

  2. Jessica

    M’estava mirant el teu blog com a referència pel viatge que faré dintre d’uns dies a Islandia, però malauradament, al veure el tema de menjar balena, no ho continuaré llegint, ja que aquest blog deixa de ser interessant per mi… Una llàstima, però s’ha d’esser més viatger i menys turista, i estar al corrent de l’impacte que pot generar la teva irresponsabilitat.

    http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-noche-tematica/noche-tematica-ruta-gringos/3571938/

    1. Laia Díaz Post author

      La seva opinió és totalment respectable i entenem la seva postura. Ara bé, dir-li que en cap cas estem fent apologia de la matança de balenes, ni de lluny. Era quelcom que ens venia de gust tastar sabent que no tornarem a tenir-ne l’oportunitat mai més a la vida. De fet, a Islàndia mateix m’haguéssim pogut tornar a menjar perquè n’ofereixen en nombrosos llocs, però no ho vam voler tornar a fer. Va ser la nostra decisió, entenem i respectem la seva.
      Espero que fins ara el blog li hagi servit d’alguna ajuda i que Islàndia li agradi tantíssim com ens va agradar a nosaltres 😉
      Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies