La Vall dels Temples d’Agrigento i els mosaics de Piazza Armerina

sicilia-1

21 de novembre de 2013

Aquell matí ens vam despertar en una habitació amb vistes a la Vall dels Temples d’Agrigento, que havia de ser la primera parada d’aquell dia, però abans ens esperava un esmorzar de luxe, d’aquells que es recorden durant molt de fet. De fet, encara salivo ara quan penso en com n’estava de deliciós aquell croissant farcit de crema festucs que ens vam cruspir. Sense cap mena de dubte, si algun dia tornem a Agrigento repetirem allotjament. El B&B Le Cinque Novelle (Via Giovanni Amendola, 24) va ser espectacular! El millor del viatge, sense cap mena de dubte.

Així doncs, amb la panxa ben plena ens vam dirigir cap a la Vall dels Temples. Hi ha diverses portes d’accés, tot i que la principal està a la Piazzale dei Templi, on s’arriba seguint la Via Francesco Petrarca i la carretera provincial 4 (SP4). Allí, però, no s’hi pot aparcar, així que cal anar fins un aparcament (val 2€deixar-hi el cotxe, està senyalitzat i no té pèrdua) i llavors caminar uns 10 minuts entre restes d’alguns dels temples fins a arribar a la porta principal.

A la zona oriental hi ha el Temple d’Hèrcules, el més proper a l’entrada, el Temple de la Concòrdia (és el més ben conservat) i el Temple d’Hera. Per anar a la zona occidental s’ha de tornar al punt de partida per anar a veure el Temple de Zeus, està molt destruït, el Temple de Dioscuri i el Temple d’Esculapi, que es caracteritza per ser el més petit de tots i per tenir grans murs enlloc d’una columnata. L’entrada al recinte ens va costar 10€ per persona.

Tot i que l’indret és espectacular, vam trobar-nos que a mitja visita va començar a diluviar. No hi ha cap punt on et puguis refugiar, així que, tot i portar impermeables i paraigües la situació era bastant incòmoda. Això va fer que no ens atrevíssim a arribar fins al Temple d’Hera, el que ens quedava més allunyat, però quan just vam decidir girar cua va sortir el sol (Llei de Murphy…).

sicilia-2

sicilia-3

sicilia-4

Un cop vistos tots els temples, vam seguir la ruta en direcció al centre de l’illa, cap a Piazza Armerina. A les afores d’aquest típic poble sicilià hi ha una gran vila romana on s’hi conserven un gran nombre de mosaics en molt bon estat: la Villa Romana del Casale. Ens hi vam estar gairebé dues hores recorrent tots els seus passadissos i sales i contemplant tots els detalls dels meravellosos mosaics. Els 14€ que costa l’entrada (per persona) i els 3€ d’aparcament (els has de pagar sí o sí perquè no tens cap altre lloc on deixar el cotxe) no ens van doldre gens.

Com que se’ns havia fet bastant tard vam decidir aturar-nos a dinar en una trattoria que hi havia al costat de la carretera abans d’arribar al poble, una gran decisió. No va ser barat, 37€ per dues persones, però a la Trattoria La Ruota (Contrada Paratore Casale, s/n) vam menjar un antipasto, uns espaguetis amb festucs (són típics de l’illa) i un plat de carn que estaven per llepar-se’n els dits.

sicilia-5

sicilia-6

sicilia-7

sicilia-8

Just després de dinar vam agafar el cotxe i vam marxar cap a Siracusa, on fèiem nit. Teníem per endavant gairebé dues hores de carretera, així que ens ho vam prendre amb relativa calma. L’entrada a Siracusa va ser una mica caòtica, a més, el nostre B&B estava a l’interior de l’illa Ortigia, el cor de la ciutat, una zona on està pràcticament prohibida la circulació de cotxes i encara més l’aparcament. Tot i això, els carrers del voltant del Ponte Nuovo, el principal accés a Ortigia, tenen moltes places d’aparcament gratuïtes. Així doncs vam tenir sort d’aparcar amb certa facilitat, tot i que segurament durant els mesos d’estiu la cosa es deu complicar bastant.

Un cop instal·lats al B&B Globetrotter (Corso Matteotti, 45), que havíem reservat a través de Booking per 49€ amb esmorzar inclòs, vam sortir a fer un tomb per l’illa, tot i que estàvem cansats i ens vam deixar el gruix per l’endemà, i vam acabar entrant a la Trattoria Zsa (via Roma, 73) on vam sopar uns espaguetis al nero di sepia i uns macarrons amb peix espasa, un dels més consumits a Sicília. Encara no entenc com no vam tornar amb cinc quilos de més després de tot el que vam arribar a menjar… Però Itàlia és Itàlia!

sicilia-9

sicilia-10

Nascuda a Tarragona, sóc periodista per vocació. M’agraden els castells i les cireres i m’apassionen els viatges i la fotografia. En una altra vida vull ser viatgera a temps complet // Nacida en Tarragona, soy periodista por vocación. Me gustan los castells y las cerezas y me apasionan los viajes y la fotografía. En otra vida quiero ser viajera a tiempo completo.

2 thoughts on “La Vall dels Temples d’Agrigento i els mosaics de Piazza Armerina

  1. Pingback: Vuit dies de ruta per Sicília | Històries d'una càmera

  2. Pingback: El Valle de los Templos de Agrigento - i am travel blogger

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies