Español    Català

Escapada a Porto (vol. 1)

Oporto_Ponte_Luis_I-1

Les vacances de Nadal eren l’excusa perfecta per planificar una nova escapada, encara que només fos de quatre dies. Això sí, la destinació havia de complir els requisits de “bo, bonic i barat”.

Així que després de comprovar a través d’Skyscanner les millors ofertes de vols i contrastar preus d’allotjaments, vam decidir que la primera escapada del 2016 seria a Porto (Portugal), una ciutat desconeguda per tots dos i que durant els darrers temps ha crescut notablement en popularitat.

Un vol de Ryanair ens va portar en menys de dues hores de l’aeroport del Prat a l’aeroport Francisco Sá Carneiro de Porto. El millor sistema, i també el més barat, per anar de l’aeroport al centre és agafar el metro de la línia E (color violeta) que passa freqüentment per l’aeroport i que en poc més de mitja hora arriba a la parada d’Aliados, al bell mig del centre històric.

El trajecte en metro de l’aeroport al centre costa 2,75€ només anada o 4,30€ anada i tornada. Els bitllets es poden comprar en unes màquines expenedores just abans de pujar al metro. S’ha de seleccionar la zona fins on es viatjarà (hi ha uns cartells amb els noms de les parades i la seva zona corresponent) i la màquina indicarà el valor a pagar. S’han de comprar individualment (si aneu dos, haureu de fer dues compres) i tingueu en compte que les màquines no accepten bitllets de 20€ per aquestes transaccions, així que porteu canvi a mà.

Un cop arribats al centre ens vam dirigir al B&B que havíem reservat a través de Booking i on passaríem les següents tres nits: 6Only Guesthouse. És un petit hotel, que regenta un matrimoni, ubicat en una zona molt cèntrica (ens vam moure tots els dies a peu) i molt cuidat. L’habitació doble amb esmorzar inclòs ens va sortir per 60€ la nit, així que podem afirmar que la relació qualitat preu és molt bona. A més, el tracte que vam rebre va ser exquisit: ens esperàvem amb una copeta de Porto, a l’habitació hi teníem unes pomes i dues ampolles d’aigua i l’esmorzar era a base de productes casolans. Sense cap mena de dubte, quan tornem a Porto, repetirem!

Oporto_6Only_Guesthouse-1

Com que quan vam deixar les maletes al B&B era hora de dinar, vam decidir començar la immersió a Porto tastant una de les seves especialitats gastronòmiques: la franceshina. Què es la franceshina? Una bomba de calories amb forma de sandvitx farcit de diversos embotits i carn, recobert amb formatge desfet, coronat per un ou fregit i banyat en una salsa picant feta a base de cervesa i tomàquet. Ah! I tot això acompanyat per patates fregides! Hi ha molts locals de Porto que en serveixen, però diuen que la millor se serveix al Cafe Santiago (Rua Passos Manuel, 226). A més, tot i la fama el preu és més que raonable, 9,5€, així que no deixeu passar l’oportunitat de tastar-la!

Oporto_Cafe_Santiago-1

Oporto_Cafe_Santiago-2

És possible que us trobeu cua a fora del restaurant. Entreu i demaneu que us apuntin a la llista. Va bastant ràpid i tot i tenir força gent al davant amb 15-20 minuts tens taula, així que val la pena l’espera. Un consell: tasteu la franceshina a l’hora de dinar si no voleu passar una nit amb una digestió massa entretinguda.

Primera passejada per Porto

Amb l’estómac ben ple, vam decidir aprofitar que el cel ens donava una treva (la pluja ens va acompanyar gairebé durant tot el viatge) per començar a descobrir una de les zones més concorregudes de la ciutat. La primera parada va ser la cèntrica Avenida dos Aliados, coronada a una banda per l’Ajuntament i a l’altra per la Plaça de la Llibertat, on hi ha una estàtua eqüestre del Rei Pere IV.

Aquesta avinguda és un bon punt de partida per començar una visita pel centre d’Oporto. A partir d’aquí es pot optar per visitar l’estació de Sao Bento (nosaltres hi havíem d’anar l’endemà a agafar el tren) o girar a la dreta cap a la Torre dos Clérigos, un dels campanars que caracteritza més l’skyline d’aquesta ciutat.

L’entrada a l’església és gratuïta, però per pujar a la torre de 76 metres d’alçada s’han de pagar 3 euros. En total, són 225 escalons per una escala de cargol força estreta on a estones un s’ha d’esperar a que baixi la gent perquè únicament hi ha espai per una persona. Això sí, si s’agafa un dia clar, diuen que des d’allà dalt s’aconsegueixen les millors vistes de Porto. No ho posem en dubte, però nosaltres vam optar per mirar-nos la Torre des de baix, ja que a veure qui era l’espavilat que pujava les escales amb la franceshina encara a l’estómac!

A dos minuts caminant de la Torre dos Clérigos hi ha una de les atraccions freaks de Porto. Parlem de la Llibreria Lello e Irmao (Rua das Carmelitas, 144), una llibreria que es conserva exactament igual que el dia de la seva inauguració l’any 1869. A part de ser un edifici espectacular, els darrers anys s’ha fet extremadament famosa ja que aquest indret va inspirar a la creador de Harry Potter, J.K. Rowling, a l’hora de crear la llibreria Flourish & Blotts del carreró Diagon. Imagineu-vos si s’ha fet famosa que a dia d’avui fan pagar 3€ per accedir-hi. Això sí, si compres un llibre pots usar l’entrada o entrades perquè et descomptin aquest valor del preu final.

No em sembla mala idea tenint en compte que és un negoci i que habitualment està infestada de turistes que hi entren per veure la seva increïble escala de cargol bifurcada o els vitralls del sostre i no pas per comprar-hi el que s’hi ha venut tota la vida: llibres.

La següent parada va ser l’església de les Carmelites, ubicada just al davant de l’edifici de la universitat i amb la façana decorada amb els tradicionals azulejos. En aquest punt, a la Rua do Carmo, es pot agafar el tramvia 22 que és un tramvia purament turístic que fa un recorregut circular pel centre de la ciutat fins a la Plaça da Batalha.

I a partir d’aquí, pluja i més pluja. Quan plou a Porto ho fa amb ganes, us ho assegurem, així que no ens va quedar una altra que refugiar-nos una estona i vam escollir fer-ho a la botiga d’antiguitats A Vida Portuguesa. Vam estar tanta estona badant i remenant que quan vam sortir gairebé no plovia, però veient com estava el temps va decidir tornar al B&B a fer un descans, esperant que al vespre el temps ens donés una treva i ens deixés sortir a sopar per la Ribeira.

Tastant el “bacalao con nata”

Tot i que la pluja no es va aturar, plovia amb molta menys intensitat i vam decidir apropar-nos fins a la Ribeira a l’hora de sopar, la zona més turística de la ciutat. Ens va sorprendre trobar-hi tan poca gent, però després vam deduir que possiblement era perquè el funicular que et baixa o et puja fins al centre (nosaltres volíem agafar-lo de tornada) deixa de funcionar a les 20h i l’ascens després de sopar es va fer molt dur…

La zona està plena de restaurants, però aneu amb cura amb els preus a l’hora de triar, ja que alguns són molt cars. Després de fer un sondeig, finalment vam optar pel restaurant Chez Lapin (havíem llegit la bona crítica dels Chavetas) i no ens vam equivocar. Una sopa de peix, una de ceba i un “platerot” de bacalao con nata, una de les especialitats luses, ens va costar, amb aigua i vi, 32€, un preu més que raonable tenint en compte la zona. A banda, el restaurant és molt acollidor i el seu personal encantador. Si us ve de gust tastar-ho, la seva gran especialitat és el pop al forn.

Ben tips i satisfets vam començar a pujar pendents i escales fins arribar al B&B amb el bacallà als peus (algunes de les pendents d’aquesta ciutat són realment pronunciades) i vam posar punt i final al primer dia d’escapada amb la mirada posada a la previsió del temps i creuant els dits que l’endemà poguéssim visitar Guimaraes sense el paraigua a la mà. Si ho vam aconseguir o no, us ho explicarem a la segona part d’aquesta sèrie d’articles sobre l’escapada a Porto.

En aquest mapa trobareu indicats tots els punts d’interès que s’han anomenat al llarg de l’article, per si us pot ser d’utilitat:


[related_post themes=”flat”]

Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Pin on Pinterest0Share on Tumblr0

Nascuda a Tarragona, sóc periodista per vocació. M'agraden els castells i les cireres i m'apassionen els viatges i la fotografia. En una altra vida vull ser viatgera a temps complet // Nacida en Tarragona, soy periodista por vocación. Me gustan los castells y las cerezas y me apasionan los viajes y la fotografía. En otra vida quiero ser viajera a tiempo completo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies