Español    Català

Expedición Polar al Monte Perdido

270216 Expedición Monte Perdido 016

A finals de novembre anava per primera vegada a una de les sortides fotogràfiques de cap de setmana que organitza el fotògraf Álvaro Sanz. L’indret escollit en aquella ocasió van ser les Bardenas Reales a Navarra.

Dos mesos després els Reis em deixaven sota l’arbre una nova Expedición Polar pel darrer cap de setmana de febrer aquest cop al Monte Perdido, al Pirineu Aragonès. Una escapada que a priori semblava que compliria a la perfecció amb el concepte de Expedición Polar i, tot i que fa uns dies semblava que no es compliria, finalment, així va ser.

El divendres pujant cap al Pirineu, no es veia ni gota de neu enlloc, gairebé ni als cims de les muntanyes més altes, però la previsió meteorològica anunciava per aquella matinada i per dissabte un temporal de fred i neu que, suposadament, havia de resoldre aquesta mancança de neu. Unes hores més tard despertàvem a Escalona amb un pam de neu sota els nostres peus i amb la perspectiva que la neu no deixaria de caure fins al cap d’unes quantes hores.

Així doncs, tapats fins al nas, calçat impermeable, càmeres de fotos i bateries carregades, el Pirineu Aragonès va regalar-nos a la vintena d’expedicionaris unes imatges hivernals i gèlides, pròpies de països nòrdics. De fet, crec que mai abans havia vist i trepitjat un paisatge nevat similar.

De nou, d’aquesta Expedición Polar em quedo amb la gent que he tingut l’oportunitat de conèixer i amb qui m’uneix una mateixa afició: la fotografia. El Xavi i en Manel, els veterans del grup i uns apassionats de la fotografia i la muntanya; l’Ana i la Marta, unes immillorables companyes d’habitació i de converses; l’Alícia, la Marta i la Maria José, el trio de mallorquines viatgeres; el Gerard i la Nagore, dels qui vaig aprendre unes quantes coses sobre el Japó; el Pedro, que em va fer el millor regal del cap de setmana deixant-me provar la que serà la meva propera adquisició fotogràfica; el Víctor i la Sandra, la parella emprenedora del viatge; la Irene, que ens va fer a tots classes de nutrició; la Natascha, que em va enamorar amb les seves il·lustracions; l’Hugo, un sevillano saleroso apassionat del món de la imatge; l’Almudena i el Daniel, els més discrets, però els que estic convençuda que hauran sabut captar com ningú l’essència del cap de setmana; la Mercè, l’encarregada de cuinar-nos deliciosos menús casolans; el Carlos, el chico de la coleta que ens ha fet riure a tots i l’Álvaro que, un cop més, ens ha fet vibrar amb la seva energia.

A la pregunta que m’han formulat diverses persones sobre si durant aquestes expedicions s’aprenen moltes coses sobre fotografia, els hi respondria que si hi vas sense tenir-ne ni idea, tornaràs a casa amb un batibull de conceptes que potser t’atabalaran bastant i, en cas contrari, si hi vas tenint-ne una mica d’idea, tampoc et convertiràs en el gran expert. Al final les expedicions són més una experiència vivencial que un taller fotogràfic pur i dur. Això sí, és molt possible que despertin en un mateix les ganes de seguir aprenent a fotografiar el món.

Informació pràctica sobre el Monte Perdido

Ubicat al nord d’Osca, el Parc Natural d’Ordesa i Monte Perdido s’estén al llarg de més de 15.000 hectàrees. El nom de Monte Perdido li dóna el cim més alt del parc amb més de 3.300 metres d’altitud.

El parc es reparteix entre els termes municipals de Bielsa, Fanlo, Puértolas, Tella-Sin, Torla i Broto. Hi ha nombrosos senders i camins senyalitzats de diferents dificultats que es poden seguir per aconseguir esplèndides vistes d’aquest paratge natural.

Pel que fa a l’allotjament a la zona, hi ha nombroses cases rurals i petits hotels, però una molt bona opció són les Casas La Ribera ubicades al municipi de Escalona. Aquí és on ens hem allotjat durant el cap de setmana i us asseguro que els apartaments, amb diferents capacitats, són molt acollidors i disposen de cuina totalment equipada. Són una gran opció per viatjar amb família o amb un grup d’amics.

Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Pin on Pinterest0Share on Tumblr0

Nascuda a Tarragona, sóc periodista per vocació. M'agraden els castells i les cireres i m'apassionen els viatges i la fotografia. En una altra vida vull ser viatgera a temps complet // Nacida en Tarragona, soy periodista por vocación. Me gustan los castells y las cerezas y me apasionan los viajes y la fotografía. En otra vida quiero ser viajera a tiempo completo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies