Escapada a Porto (vol. 3). Excursió a Aveiro amb tren

Amb la idea d’aprofitar el màxim els quatre dies d’escapada a Porto de principis de gener del 2016, vam decidir que una part del tercer dia de viatge la destinaríem a visitar la ciutat costanera d’Aveiro.

Ens n’havien parlat molt bé i, després de descartar Braga i de l’excursió a Guimaraes del dia anterior, el tercer dia de viatge vam decidir fer una excursió a Aveiro, a poc més d’una hora de distància amb tren des de Porto.

La línia de tren que va fins a Aveiro és una de les línies de rodalies que té la ciutat i el tren s’ha d’agafar també a l’Estació de Sao Bento, ubicada al bell mig de la ciutat.

Des de Porto, els trens cap a Aveiro surten cada 15-20 minuts. Podeu consultar els horaris a la web de Comboios de Portugal. El preu del bitllet és de 6,80€ anada i tornada, però heu de tenir en compte que si és el primer trajecte que realitzeu us cobraran 0,50€ per la targeta magnètica que fa de bitllet, una targeta que podreu recarregar per qualsevol altre trajecte. Nosaltres la vam reaprofitar del dia anterior que havíem anat a Guimaraes.

Les festes de São Gonçalinho a Aveiro

Sense saber-ho, vam fer cap a Aveiro durant el cap de setmana en què un dels barris de la ciutat, Beira-Mar, celebra les festes en honor a São Gonçalinho (10 de gener), un sant a qui popularment anomenen “el nen”.

Sense saber ben bé que significava tot el rebombori que hi havia per la zona quan la pluja donava un moment de treva, vam arribar a una petita capella, la capella de São Gonçalinho, i astorats vam contemplar com des de dalt del seu terrat la gent anava llençant uns dolços que més tard descobriríem que es diuen cavacas.

Resulta que la tradició diu que la gent d’Aveiro ha de pujar al terrat d’aquesta petita església i llençar aquests dolços com a senyal d’agraïment per totes les coses bones que els hi han succeït durant l’any. El curiós de tot plegat, i el que ens va cridar més l’atenció, és que a la plaça nombroses persones esperen amb paraigües col·locats al revés i salabres de pesca amb pals extra llargs per “pescar” aquests dolços. Hi havia autèntics experts!

Ho reconeixem, un cop passada la “sorpresa” inicial davant d’aquell ritual, vam decidir fer nostra aquella dita castellana de allá donde fueres, haz lo que vieres, així que, com que portàvem paraigües, durant una estona vam decidir fer-los servir per “pescar” cavacas, enlloc de per protegir-nos de la pluja.

Allí hi havia gent amb bosses de brossa d’aquestes industrials plenes fins dalt! Nosaltres, tot i la nostra poca pràctica, vam poder arreplegar-ne un parell i descobrir que aquells dolços eren com una mena de pans recoberts de merengue (bastant espesos, la veritat).

Així doncs, tot i que el premi no va acabar d’agradar-nos, no podem negar que vam passar una estona molt divertida. Podeu comprovar-ho en el següent vídeo…

Un passeig pels carrerons d’Aveiro

Tot i que el record més grat que guardem d’Aveiro són les festes de São Gonçalinho, en realitat hi havíem anat per conèixer aquest poble que rep el sobrenom de la Venècia portuguesa. Per què? Doncs perquè hi ha nombrosos canals per on naveguen els anomenats moliceiros, unes embarcacions que recorden a les gòndoles i que passegen als turistes. El dia no acompanyava gaire a fer-hi una passejada, però sàpigueu que els tiquets es poden comprar just abans de pujar-hi o a l’oficina de turisme (Rua João Mendonça, 8). Nosaltres ens vam conformar en contemplar les seves colorides decoracions que reprodueixen escenes de tot tipus (romàntiques, religioses, satíriques…).

A banda, quan la pluja ens donava alguna treva vam passejar pels carrerons del centre històric fins arribar a la Sé d’Aveiro, la catedral. Si visiteu aquesta ciutat durant els mesos d’estiu, es veu que és molt recomanable anar fins a les seves platges.

Sincerament, el poble és molt bonic i val la pena passar-hi unes quantes hores descobrint els seus carrerons i els seus canals. A nosaltres la pluja ens va aigualir una mica el dia, però realment és una excursió molt recomanable per fer des de Porto.

Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Pin on Pinterest0Share on Tumblr0

Nascuda a Tarragona, sóc periodista per vocació. M’agraden els castells i les cireres i m’apassionen els viatges i la fotografia. En una altra vida vull ser viatgera a temps complet // Nacida en Tarragona, soy periodista por vocación. Me gustan los castells y las cerezas y me apasionan los viajes y la fotografía. En otra vida quiero ser viajera a tiempo completo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies