Español    Català

Els districtes de Tòquio (I): Ueno

300416 JAPO_Tòquio_Ueno 003

Tòquio és una megalòpolis súper poblada i la manera més senzilla d’organitzar-hi una visita és distribuir el recorregut tenint en compte els diferents districtes/barris de la ciutat.

Així és com ho vam fer nosaltres, de manera que cada dia decidíem quin o quins barris descobriríem durant la jornada i considero que també és la manera més clara i senzilla de distribuir totes les entrades del blog que dedicarem a la capital japonesa.

El districte de Ueno, una de les dues zones en què es divideix el barri de Taitō, va ser el nostre primer contacte amb la capital nipona. Aquí teníem l’allotjament, de manera que després de les més de 15 hores de viatge que portàvem i tenint en compte que gairebé no havíem dormit, vam decidir no allunyar-nos gaire perquè quan el nostre cos digués prou poguéssim fer el check-in i descansar una estona.

El punt central del districte de Ueno és el parc Ueno-Kōen. En el seu punt més alt hi ha el temple Kanei-ji, que va ser el darrer punt d’atrinxerament de 2.000 homes per defensar el govern militar, conegut com sogunat, de Tokugawa el 1868. L’exèrcit imperial, però, va vèncer i llavors va començar la construcció del parc tal i com se’l coneix avui en dia: amb grans museus de característiques semblants als europeus i amb diversos temples i santuaris que van haver de ser reconstruïts després de la batalla.

Com arribar a Ueno?

L’estació de Ueno és un dels intercanviadors més importants de la ciutat. Per l’estació de metro de Ueno hi passen dues línies: Ginza Line (G16) i la Hibiya Line (H17). A banda, la línia Yamanote JR fins a Uguisudani permet sortir directament a la zona del temple temple Kanei-ji (sortida nord). 

Què visitar a Ueno?

260416 JAPO_Tòquio_Ueno 001

Parc Ueno-Kōen

Va ser el primer gran parc públic de la ciutat fundat el 1873, tot i que és molt més antic, i cada primavera milers de japonesos s’hi troben per celebrar la floració dels cirerers. Les construccions que hi ha daten del segle XVII. Hi destaquen el Kiyōmizu Kannon-dō, que agafa com a model l’emblemàtic temple de Kioto Kiyōmizu-dera, i el Tōshōgu (Horari: de 9.30 a 16.30h. Preu: 500 iens), un santuari sintoista inspirat en el de Nikko i que destaca, entre altres coses, pel seu camí de llanternes fetes en bronze i pedra.

També hi ha l’estany Shinobazu que té una diàmetre de dos quilometres i que està dividit en tres zones: l’Estanc de les flors de loto (a l’estiu aquestes flors el cobreixen completament), l’Estanc dels cormorans (aquestes aus habiten a la zona) i l’Estanc de les barques (es poden llogar unes barques amb forma de cignes). Al centre de l’estany hi ha un petit santuari dedicat a la deessa Benzaiten, Benten-do, de culte compartit tant per creients sintoistes com per budistes. En aquesta zona també hi acostuma a haver nombroses paradetes de menjar.

Kanei-ji (Tōeizan Kan’ei-ji Endon-in)

Aquest temple budista s’estenia per bona part del parc, però va ser destruït durant la batalla del 1868 i ara únicament en queden restes repartides per la zona, entre les quals hi ha una pagoda de cinc pisos.

Museu Nacional de Tokio (Tokyo Kokuritsu Hakubutsukan)

Entre les seves parets hi ha la major col·lecció d’art japonès del món, que inclou antigues ceràmiques, escultures religioses, espases samurais, quimonos… Té diversos edificis: el més important és la Hokan (galeria principal) que barreja motius arquitectònics occidentals i orientals. Obre de dimarts a diumenge de 9.30 a 17h i el preu de l’entrada és de 620 iens (gratuït pels menors de 18 anys).

Zoo de Ueno (Onshi Ueno Dōbutsuen)

És el zoològic més antic de tot el país i tot que acull més de 400 espècies d’animals els més visitats són els pandes gegants que van arribar de la Xina l’any 2011. De fet, veure-ho que a moltes zones del parc i també d’arreu del districte hi ha estàtues, cartells, peluixos i tot tipus d’objectes amb forma de panda. Són tota una sensació! Obre de dimarts a diumenge de 9.30 a 17h i el preu de l’entrada és 600 iens (200 iens els menors de 15 anys i 100 iens els menors de 12 anys).

Gojo-Tenjin

Amb una entrada de petites portes torii, molt similiar al Fushimi Inari de Kyoto, aquest santuari sintoista està dedicat al déu de la collita. El missatger és la guineu, que sempre està davant dels edificis dedicats a aquesta deïtat.

Yushima Tenman-gū

És un altre santuari sintoista, en aquest cas situat fora dels límits del Parc Ueno, i dedicat al déu de la saviesa. La majoria d’ofrenes són d’estudiants universitaris que demanen aprovar els exàmens d’accés a la universitat.

Finalment, si amb el passeig pel parc no en teniu prou, al nord d’aquest hi ha Yanaka (línia Yamanote JR fins a Nippori, sortida oest), un barri que va sobreviure miraculosament al terratrèmol del 1923, als bombardejos de la Segona Guerra Mundial i a la modernització. És una zona on es concentren més d’un centenar de temples que es van traslladar des d’altres zones de Tòquio durant un episodi de reestructuració urbana. També hi ha el Yanaka-reien, un dels cementiris més grans de Tòquio, amb més de 7.000 tombes, algunes de les quals de personatges molt coneguts a les seves respectives èpoques.

Nosaltres hi vam arribar amb la intenció de buscar algun lloc per dinar, però no sé si era el cansament que ja començava a ser molt evident que ens vam atabalar una mica i vam fer mitja volta per tornar al centre del parc on hi havia una mena de fira plena de paradetes de menjar tradicional, així que vam agafar els nostres primers yakitori i un okonomiyaki i vam fer com tota la resta de japonesos que hi havia per allí: menjar al bell mig del Parc Ueno.

El tema gastronòmic mereix un capítol a banda que prometo que més endavant arribarà perquè és increïble la varietat de coses que mengen i com estan totes de bones!

El mapa de Ueno

Per finalitzar aquest article, us deixem un mapa amb els punts d’interès del districte de Ueno enumerats anteriorment perquè us sigui una mica més senzill orientar-vos.


[related_post themes=”flat”]

Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Pin on Pinterest0Share on Tumblr0

Nascuda a Tarragona, sóc periodista per vocació. M'agraden els castells i les cireres i m'apassionen els viatges i la fotografia. En una altra vida vull ser viatgera a temps complet // Nacida en Tarragona, soy periodista por vocación. Me gustan los castells y las cerezas y me apasionan los viajes y la fotografía. En otra vida quiero ser viajera a tiempo completo.

3 comentaris a "Els districtes de Tòquio (I): Ueno"

    1. Laia Díaz Autor

      Nuestra energía no daba para más… Aunque después de una mini siesta de media hora revivimos y la tarda/noche acabamos aprovechándola un montón! #AkihaRules 😉

  1. Pingback: Los distritos de Tokyo (II): Akihabara

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies