Español    Català

Els districtes de Tòquio (III): Asakusa

senso-ji_temple_tokyo-10

Si nostre primer contacte amb Tòquio va ser passejar per una de les meitats del barri Taitō, el districte de Ueno, on estàvem allotjats, el matí del segon dia vam decidir visitar l’altra meitat del barri: el districte d’Asakusa.

A finals del segle XIX aquest era el districte d’oci de la ciutat, tot i que avui en dia això gairebé ja no s’intueix. Avui en dia, Asakusa és una de les zones de la ciutat on es barregen més la tradició amb la modernitat, sent el temple Sensō-ji el gran atractiu del districte.

A l’altra banda del riu Sumida també s’hi conserven cases baixes tradicionals, entre les quals s’alça la Tokyo Sky Tree, un punt emblemàtic que desentona força entremig de tanta casa baixa.

Com arribar a Asakusa?

L’estació de metro més cèntrica i concorreguda és la que porta el mateix nom del districte: Asakusa. Allí hi arriba la Ginza Line (G19) i l’Asakusa Line (A18).

Què visitar a Asakusa?

senso-ji_temple_tokyo-9

Temple Sensō-ji (Línia Asakusa o Ginza fins a Asakusa (A18 i G19, respectivament), sortida 1)

És el temple més visitat de Tòquio i està dedicat a la deessa Kannon (deïtat budista de la compassió). Segons diu la llegenda, l’estàtua que hi ha al temple la van recuperar dos pescadors del riu l’any 628 i, tot i que l’estructura actual data del 1950 (després de la IIGM es va haver de reconstruir), no s’ha mogut mai de lloc.

Al complex del temple s’hi accedeix per la porta Kaminari-mon (Porta del Tro), on hi ha el chōchin (farol) més gran de la ciutat, de 4 metres d’alt i 3,4 de circumferència. La porta també està vigilada per dues estàtues gegants de Raijin (a l’esquerra) i Fujin (a la dreta), déus del tro i del vent, respectivament.

Allí comença Nakamise-dōri, un carrer comercial de 250 metres on es venen tot tipus de souvenirs, alguns de gust discutible, però si es rebuscat bé també s’hi poden trobar autèntiques artesanies d’estil Edo.

La segona porta d’accés al temple, que és encara més gran, es diu Hōzōmon i també està protegida per diverses deïtats. Allí també hi ha Gojunoto, una pagoda de cinc plantes que domina tota la zona i que és la segona més alta del país amb 53 metres d’alçada. Es diu que s’hi guarden part de les cendres de Buda.

Davant la sala principal del Sensō-ji hi ha un gran encensari i una font amb dracs, punts on el visitant es purifica abans de l’oració, mentre que a l’est de la sala principal hi ha el santuari Asakusa (Asakusa-jinja), un santuari sintoista construït en honor als germans pescadors que van fundar el temple.

L’accés a aquest temple és gratuït i no tanca, de manera que hi podeu anar en qualsevol moment del dia, tot i que és recomanable visitar-lo a primera hora del matí s’hi voleu trobar-hi menys gent.

Kappabashi-dori

És un carrer on hi ha nombroses botigues que proveeixen a restaurants de tot tipus d’utensilis de cuina i on es poden veure les maquetes de cera i plàstic dels plats que serveixen als restaurants i que es veuen en molts aparadors, que acostumen a ser bastant cares. Moltes de les botigues venen a l’engròs, però algun detall es pot trobar per prendre com a record. Nosaltres vam acabar entrant en una botiga on únicament hi venien bastonets per menjar, molts d’ells pintats a mà, i en vam portar un bon grapat per repartir-los entre els amics.

tokyo_sky_tree_asahi_beer_hall-1

Asahi Beer Hall

És la seu de la cervesa Asahi i el seu edifici, dissenyat pel francès Phillippe Starck, representa una gerra de cervesa amb espuma a la part superior. Destaca bastant al costat d’un munt de cases d’estil tradicional.

kappabashi-dori_tokyo-1

Tokyo Sky Tree (Línia Hanzōmon fins a Oshiage (Z14), sortida Sky Tree)

Inaugurada el maig del 2012 és la torre de comunicacions més alta del món amb 634 metres. Hi ha dos miradors, un a 350 metres i un altre a 450 metres. Les vistes des del mirador inferior, en dies clars, són força espectaculars ja que es pot arribar a veure fins a 70 km de distància. Hi ha una zona amb panells de cristall sobre la que es pot caminar i al mirador superior hi ha un passadís circular de vidre on la sensació de vertigen encara és pitjor.

Obre de 8.00 a 22.00h i el preu de l’entrada és de 2000 iens per pujar fins al primer mirador i de 3000 iens per anar al segon. Les taquilles estan al quart pis de l’edifici.

Nosaltres vam optar per no pujar-hi, ja que el preu ens va semblar bastant car, i ens vam dirigir a les torres de les Oficines del Govern Metropolità al barri de Shinjuku on pujar al mirador del pis 45, a 202 metres d’alçada, és gratuït.

Arashio-beya (Línia Shinjuku fins a Hamachō (S10), sortida A2)

A la zona sud del barri hi ha un dels gimnasos d’entrenament de sumo més hospitalaris, on es pot anar a veure els lluitadors en acció durant els entrenaments del matí (de 7.30 a 10.00h). Es poden veure els entrenaments des de l’exterior del gimnàs. No es necessari reservar, però per garantir que hi haurà entrenament es recomana trucar el dia abans d’assistir-hi entre les 16 i les 20 hores per confirmar-ho (+81-(0)3-3666-7646).

Museu Edo-Tokio (Línia Oedo a Ryōgoku (E12), sortida oest)

El museu d’història de la ciutat sembla una nau espacial. En el seu interior les exposicions documenten l’evolució del país des del període Edo. Hi destaquen les nombroses maquetes i les rèpliques d’edificis. Nosaltres no hi vam accedir per falta de temps. Tot i això, havíem llegit que el museu és molt interactiu i que les llegendes estan en anglès, tot i que acostuma a haver-hi un guia voluntari que ho va explicant tot en anglès. L’horari és de 9.30 a 17.30h i el preu de l’entrada és de 600 iens.

El mapa d’Asakusa

Per finalitzar aquest article, us deixem un mapa amb els punts d’interès del districte d’Asakusa enumerats anteriorment perquè us sigui una mica més senzill orientar-vos.


[related_post themes=”flat”]

Share on Facebook0Tweet about this on TwitterShare on Google+0Pin on Pinterest0Share on Tumblr0

Nascuda a Tarragona, sóc periodista per vocació. M'agraden els castells i les cireres i m'apassionen els viatges i la fotografia. En una altra vida vull ser viatgera a temps complet // Nacida en Tarragona, soy periodista por vocación. Me gustan los castells y las cerezas y me apasionan los viajes y la fotografía. En otra vida quiero ser viajera a tiempo completo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies